I tot d’una, va fer xisclar els dits i el
món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va
quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar
alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on
cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i
final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la
paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i
embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era
el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.- Enlloc.- Es respongué.
1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina.
1.El tema va sobre fer passar el temps.
Moviment congelat i petrificat va quedar tot,el cansament havia posat punt i finalal turment,tot estava bloquejat i embussat a l'aigua tèrbola que no corria ni amunt ni avall.
No sabien on anar ni cap un lloc ni altre.
El text és molt significatiu però dificil d'entendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario