REPÀS EXAMEN~># ;`!

        1. Explica les causes de la Revolució Francesa.

        2. Què va ser la Convenció Nacional? En quines dues etapes es va dividir?

        3. Quines varen ser les reformes de l'etapa Jacobina?

        4. Quins dos textos redactats a l'estiu de 1789 varen simbolitzar la fi de l'Antic Règim? Justifica la resposta. 

1.A finals del segle XVIII, el regne de frança, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluis XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.

La segona etapa va ser la de la Convenció Republicana (1792-1794). Els problemes econòmics, socials i polítics se sumaren a l'oposició de la monarquia l'aristrocracia, i causaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat. La Convenció va tenir un caràcter liberal, amb l'excepció del violent període jacobí.
  ----------------------------------------------------------------------------------------------------------
2.Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori.

 -----------------------------------------------------------------------------------------------------------

3. Distribució dels béns dels contra revolucionaris,- Control dels preus i salaris, - Venta de terres del Clero en petites fraccions,- Instrucció obligatòria, Tanquen iglesis i se adora a la diosa Razón.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 4.L'abolició dels privilegiats feudals i la Declaració de Drets de l'home i del ciutadà. Perquè reconeixia com a drets inalienables les llibertats individuals i col·lutives, així com la igualtat davant la llei i els impostos