Llum d’or
S
O
R
R
A
Sóc a terra,
sobre les dunes,
absorbint l’energia tendra,
gaudint de la llum bruna.
C
A
L
I
U
Raigs d’il•lusions
plens de colors.
Arcs de sant Martí
d’iris infinits.
S
O
L
Mulla’m la cara de calor.
Entra dins l’ànima sense por.
Torra’m la pell nua,
mentre la lluna sua
L
L
U
M
Obre la meva ment.
Allibera-la del turment.
Estigues sempre present.
Les idees ens faran eterns.
M
A
R
Endinsa’m a la profunditat
de la calma mediterrània.
No ens cal respirar.
Només amar.
A
M
O
R
Llum d’or.
Carolina Ibac
Aquest poema m’ha agradat especialment. Un poema vital, enèrgic, ple de
bon rotllo i molt original per la forma… Na Carolina s'ha lluït.
Vosaltres què en trobau? Fes-ne un comentari personal al teu blog,
n'expliques el contingut i dius per què t'ha agradat o per què no t'ha
agradat! Argumenta les teves respostes.
Es un poema molt guapo pel contingut que hiha i la forma i amb molt de sentit.
El poema m'ha fascinat per com s'expressa es molt bonic i agradable
Vol dir que ella està al dessert i que l'energia se li enva amb el sol tant fort que fa.
La cara empapada en suor a causa del fort sol.Ella esta pensant que fer en aquestes situacions a veure si li occorren idees .En el fiunal ttroba la platja i es pren un bon bany.
No hay comentarios:
Publicar un comentario