Cada estació té els seus colors que canvien mes a mes... Tota una poètica dels colors i una estètica de la natura.
Color de novembre
Quan l'aire afluixa els pins i fa girar
el bàlsam de la branca tenebrosa,
novembre, a la finestra pots mirar!
El cel és com un vidre rosa.
Teulats molls de claror, color de vi.
S'allisa una fumera esperitada.
La mar a vespre deu tenir
una profunda morada.
El poema es completa amb una preciosa i poètica foto de Toni Bra (gràcies Toni, una bellísima imatge de la tardor a la Font Roja).
1. Explica el significat del poema.
Vol dir que en aquest mes canvia molt el temporal el fred i el cel sempre es cobert i la mar enrabiada
2. Escriu comparacions que hi surtin i les coses comparades.
3. Com diu que és el cel?
el cel com un vidre rosa
4. Què li passa a la mar?
que esta enrabiada molt moguda
5. Com és per a tu el novembre? De quin color el disfressaries?
Es un més que comença la fredor.Lila
No hay comentarios:
Publicar un comentario