Estat de coma

Les persianes blindades caigueren a terra de cop. Els panys es tancaren automàticament amb una cantarella mecànica i al compàs d’un moviment autòmat i sense ànima. Atrapat dins teu, ara et senties dins una cuirassa que et protegia.

- Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.

Tancat i atrapat, amputat de l’entorn començares a ser feliç inconscientment. La consciència pul·lulava perduda en algun lloc més enllà dels barrots. La llibertat era a terra, ferida de mort.

Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i tot era fosc. A les palpentes provares de sortir d’aquella cuirassa, un amagatall individual i fet a la teva mida. Ficares les mans a la butxaca i no trobares les claus. Ficares el nas al teu cervell i no trobares tampoc cap mot de pas.

Ja era massa tard per despertar. El món exterior havia deixat d’existir i el teu món interior era, ara, la teva cel·la i tu restaves en estat de coma

Aquest text em pareix un poc desagradable però té molt de sentit em pareix un poc trist per aixo li don un 7,5 :)