PoeMa

Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots.

Els mots d'alegria,
els noms de les flors.
Els verbs que renoven
la vida del món.

Són aigua de pluja
que eixuga el sol,
son el verd de cada fulla
que a la tardor mor.

Són el recer de l'abisme,
són el foc, són la por.
Són testimoni intangible
del nostre vell joc.

Quallen les lletres,
formen els mots.
Fan una xarxa invisible,
ens atrapen a tots...

(Isabel Barriel)

                        1. Explica el contingut del poema.

Vol dir que quan s'alluntes les lletres es formen els mots fan una xarxa i es tenen tots.

Els mots d'alegria tenen els noms de les flors els nous verbs donen vida al mon.

L'aigua de pluja no aixuga el sol el verd de les fulles fan que mori la tardor.

Son elrecer de l'abisme el foc i la por , un testimoni intangible del nostrevell joc.

Quan leslletres s'ajunten formen els mots fanuna gran xarxa i es atrapen a tots.

                        2. Tema del poema.

Parla de la literatura i de la natura.

                        3. Diguès amb quins elements compara les lletres.

Són aigua de pluja~>metàfora,el verd de cada fulla~>metàfora,el recerdel'abisme~>metàfora

                        4. Passa aquest poema en vers a prosa (redactat).

Quan s'allunten les lletres formen els mots ,el mots alegres tenen el nomde les flors el verbs renovenla vida al mon, l'aigua de pluja eixuga el sol el verd de cada fulla la tardor mor, el recer de l'abisme son elfoc i la por testimoni intangible delnostre vell lloc