caSteLL~®├♫¶└

Diuen que a la vida tot té una recompensa. És com posar premi als propis esforços. Però res és controlable a la vida. De fet, hi ha la variable que molts anomenen sort, altres atzar. De totes maneres, altres tenen la creença que tot està preconfigurat i al néixer, ja se’ns vesteix amb un destí o fat. Qui sap?

Ell no creia en el destí perquè cada dia de la seva vida aportava un maó al castell que construïa. Un castell sense princeses ni reis, però ple de tendresa i amor, on els uns s’ajudessin els altres.

Pensava que practicant amb l’exemple, els demés es contagiarien. I al veure l’efecte contrari, es deia a ell mateix: “tu fas com sents”.

La maldat té la funció d’aprofitar-se de la bondat. I ell era la víctima propícia. Tot i així, seguia recte en la seva cursa i acabaria aquell castell, on jauria per sempre més.

 1. Llegeig aquest text i explica'l al teu blog.

Aixo ens vol explicar que a la vida no hi ha gens que vengui cap a noltros sinó que noltros em d'anar cap a l'objectiu i que la vida fa que ens esforcemn a l'hora de fer tasques...

Aquesta persona no creu en el destí, el queconstruia notenia cap sentit però esteia ple d'amor.Ell creia que la gent que ho vegessi i agafara exemple.I qu la maldat s'aprofita de la bondat.I la victima era ell ell seguia el seu cami acabaria en el castes per jeure sempre més.

  2. A qui va dirigit? Per què?

Maikon.Es nota la manera d'expresar i sé que és ell =)